Joan Batista Serret Dalmases
1929 - 2024
Qui som?
L'aventura -De la Lola, comença pràcticament de forma fortuïta.
Sempre hem estat una família de pagesos arrelada a la Vall del riu Corb, situada a mig camí entre la Serra Prelitoral Catalana i les estepes de la comarca de l'Urgell (Lleida). El meu pare, Joan Batista Serret Dalmases, va ser el darrer d'una saga de pagesos que van esprémer la pols d'una terra ingrata per sobreviure. Per això mateix, el 2021, vam decidir fer-nos càrrec de la petita explotació familiar.
Pel que fa a mi, sóc enginyer de formació i m'he dedicat al món de la tecnologia com a emprenedor. A dia d'avui, fer de pagès m'ha quedat més aviat lluny. Puc dir que la meva història és força vulgar: vaig ser el típic "nen que estudia i se'n va". El que em diferencia dels altres és que el “nen va decidir tornar 35 anys després".
Quan vaig començar a posar l'explotació en marxa vaig voler continuar amb l'agricultura extensiva de sempre, la que recordava de la meva infantesa. No m'havia plantejat mai l'impacte que pot tenir l'ús de químics i moltes altres pràctiques agrícoles que ja es donen per fetes. No obstant, en informar-me em van sorgir preguntes i, com és sabut, tota pregunta necessita una resposta.
En iniciar l'explotació agrària vaig descobrir una infinitat de realitats que el 99% de la població desconeix. Entre elles, l'atroç nivell de burocràcia requerit per a una activitat tan pobra com l'agricultura tradicional, o el fet que els cultius moderns, també coneguts com a varietats "post-revolució verda", obliguen els agricultors a utilitzar pesticides i fertilitzants per obtenir collites més productives. També vaig aprendre que, lamentablement, aquestes últimes continuen sense ser rendibles, atès que els costos es disparen.
De fet, les cadenes logístiques i de distribució exerceixen una pressió abusiva sobre els preus de compra als productors i incrementen l?import final dels productes. Per totes aquestes raons, maltractem inconscientment el col·lectiu que ens alimenta.
D'una banda, l'agricultura intensiva en la forma actual ens permet menjar barat, però té un impacte a llarg termini en la nostra salut. D'altra banda, l'agricultura ecològica és impagable per a gran part de la població, i la quantitat d'aliments que produeix és insuficient per a un planeta amb 8.500 milions d'habitants.
Amb la idea de trencar aquest cercle viciós neix -De la Lola. La nostra marca té un objectiu clar:
QUE TOT EL MÓN PUGUI ACCEDIR A DINAR DE QUALITAT A UN PREU ASSEQUIBLE.
-De la Lola comercialitza productes provinents d'agricultura convencional, ecològica i biosostenible.
En aquesta aventura ens acompanyen tant amics de la infància com a pagesos que volen seguir dedicant les seves vides a la terra.
Ens acompanyeu vosaltres també?
Perquè
- De la Lola?
Les meves àvies Dolores Dalmases i Dolores Armengol tenien dues coses en comú, la primera és el nom i la segona és que varen ser dues dones que varen néixer en una època que les va marcar i limitar profundament.
La Dolores Dalmases va ser una dona extremadament intel·ligent que es va quedar atrapada en la pobresa del món rural dels anys 20, 30, 40...
La Dolores Armengol va quedar-se sola fruit de la Guerra Civil i entremig de moltes penúries i misèria va criar als seus dos fills.
El nom - De la Lola és un a tribut a tots els homes i dones que podien arribar a ser molt més però el seu entorn els ho va impedir.
El nostre repte es batre l’entorn perquè aquest no sigui el que ens limita sinó que el límit estigui on s’acaben les nostres il·lusions.
Oscar Serret Sans
Dolores Armengol
Preixana 1925
Dolores Dalmases